Aquest dijous, exposem el treball de recerca, ja hem acabat el power point, també hem acabat el treball i només ens falta estudiar per la presentació oral.
Tindrem tres jurats, que són professors de l'institut.
Esperem que el treball en conjunt ens vagi molt bé i que res ens faci anar malament.
Gràcies per totes les persones que ens han ajudat a fer aquest treball, ja que sense elles, això no hagués estat possible. Gràcies.
Després de tot, tenim una visió molt diferent de les plantes i els adolescents, ja que hem pogut comprovar que les plantes poden tenir sentiments, igual que els adolescents o qualsevol persona, que poden patir una depressió o bulling. I a partir d'ara tractarem d'una altre manera les plantes.
dimarts, 1 de juny del 2010
La percepció de les plantes (Basckster)
Les plantes són coses vivents amb parets cel·lulars de cel·lulosa, faltant-los els òrgans nerviosos o sensorials. Els animals no tenen parets cel·lulars de cel·lulosa sinó que tenen òrgans nerviosos o sensorials. Mai, cap fisiòleg de plantes o d’animals se l’hi ha ocorregut de provar les plantes per saber si tenen consciència o ESP (percepció que es produeix amb absència de la vista, l’oïda o altres sentits) ja que, gràcies als seus coneixements, és impossible que responguin a un estímul extern o tinguin sentiments. En resum, que les plantes no tenen cervell o alguna cosa similar a un cervell.
Però, un grup de persones ignorants de que les plantes no tenen sentiments, no tan sols han provat les plantes si tenien percepció o sentiments, sinó que diuen que tenen proves científiques de que les plantes tenen una gran varietat de sentiments i emocions. També diuen que les plantes poden llegir la ment humana. La primera persona a provat tot això, va ser Dr. Gustave Theodor Fechner, a l’any 1848. El professor alemany, deia que les plantes tenien sentiments com els animals o els humans, i que també podien créixer més sanes si es tractaven amb carinyo, s’hi es parlava amb ella..., i tot això ho va recopilar en el llibre Nanna.
El segon va ser un científic indi, Sir. Jagdish Chandra Bose, que deia que totes les plantes, i en cada part de elles, tenien un sistema nerviós sensitiu (1900). També va observar que, quan va cremar una col, va observar que tenia convulsions violentes quan la va bullir. I a partir d’aquí, va observar que les plantes sentien el dolor, i ho va deduir a partir de la membrana cel·lular. Un altre descobriment va ser que les plantes creixien més ràpid o més lentes depenent de la musica i dels sorolls.
Cleve Backster, un altre científic, va publicar una recerca sobre la percepció de les plantes a International Journal of Parapsychology (“Evidence of a Primary Perception in Plant Life”, vol. 10, nº4, Hivern del 1968, pàg.: 329-348).
Ell va provar i analitzar les plantes en un polígraf i va trobar que les plantes reaccionaven als pensaments i a les amenaces. Però no tothom estava d’acord amb la seva idea, ja que, com Kmetz, refusava les seves idees dient que les vibracions del polígraf podien haver estat per molt factors, com l’electricitat estètica, el moviment dintre la sala, els canvis d’humitat, etc.
Hi ha un llibre, La vida secreta de las plantas (1973), de Peter Tompkins, en què podem trobar fets estranys, explicacions, història; tot relacionat amb la percepció de les plantes.
ÉS UN TEXT MOLT IMPORTANT I TAMBÉ INTERESSANT
Però, un grup de persones ignorants de que les plantes no tenen sentiments, no tan sols han provat les plantes si tenien percepció o sentiments, sinó que diuen que tenen proves científiques de que les plantes tenen una gran varietat de sentiments i emocions. També diuen que les plantes poden llegir la ment humana. La primera persona a provat tot això, va ser Dr. Gustave Theodor Fechner, a l’any 1848. El professor alemany, deia que les plantes tenien sentiments com els animals o els humans, i que també podien créixer més sanes si es tractaven amb carinyo, s’hi es parlava amb ella..., i tot això ho va recopilar en el llibre Nanna.
El segon va ser un científic indi, Sir. Jagdish Chandra Bose, que deia que totes les plantes, i en cada part de elles, tenien un sistema nerviós sensitiu (1900). També va observar que, quan va cremar una col, va observar que tenia convulsions violentes quan la va bullir. I a partir d’aquí, va observar que les plantes sentien el dolor, i ho va deduir a partir de la membrana cel·lular. Un altre descobriment va ser que les plantes creixien més ràpid o més lentes depenent de la musica i dels sorolls.
Cleve Backster, un altre científic, va publicar una recerca sobre la percepció de les plantes a International Journal of Parapsychology (“Evidence of a Primary Perception in Plant Life”, vol. 10, nº4, Hivern del 1968, pàg.: 329-348).
Ell va provar i analitzar les plantes en un polígraf i va trobar que les plantes reaccionaven als pensaments i a les amenaces. Però no tothom estava d’acord amb la seva idea, ja que, com Kmetz, refusava les seves idees dient que les vibracions del polígraf podien haver estat per molt factors, com l’electricitat estètica, el moviment dintre la sala, els canvis d’humitat, etc.
Hi ha un llibre, La vida secreta de las plantas (1973), de Peter Tompkins, en què podem trobar fets estranys, explicacions, història; tot relacionat amb la percepció de les plantes.
ÉS UN TEXT MOLT IMPORTANT I TAMBÉ INTERESSANT
Flors
Com ja sabeu la nostre part pàctica de treball, és cuidar i fer creixer unes plantes, mentre que a un altre gup de plantes, tractar-les malament. Quan he, acavat aquest tractament els hi hem fet fotos hos deixo, aquestes fotos.
índex
ÍNDEX
- Introducció
- Hipòtesi
- Els adolescents
3.1. Etapes de la vida
3.2. L’adolescència
3.3. Problemes freqüents
3.4. Adolescents i la societat
3.5. La depressió
3.6. Bulling
- Les plantes ajuden a les persones?
- Enquestes i respostes
- Pràctica
6.1. La percepció de les plantes
6.2. Plantes utilitzades
6.2.1. Plantes bulboses
6.2.2. Plantes aromàtiques
6.3. Materials i procediments alhora de plantar
6.4. Graella i gràfics
6.5. Fotos
- Valoració final
- Conclusió
- Bibliografia
- Agraïments
Aquest és el nsotre índex de treball de recerca.
diumenge, 25 d’abril del 2010
diumenge, 18 d’abril del 2010
Hola !! Avui ja tornen a ser aquí !! Avui, sóc l’ Ivette !!
Ara us faré una mica de resum del nostre treball.
Nosaltres, marc i jo, volem experimentar i saber si a les plantes també els hi efecte que les insultin i les maltractin, com els adolescents , que en aquesta etapa és quan més pasa tot això, dons ho volem saber. I per això hem agafat 3 tipus de plantes diferents i les hem plantat.
Cada dia que passa, a unes els hi diem coses boniques, i les altres, les insultem. Ens hem donat compte que les que els hi diem coses maques han crescut molt més que no les altres.
Això ens ha impressionat molt, ja que pensàvem que no pasaria res.
Ara us faré una mica de resum del nostre treball.
Nosaltres, marc i jo, volem experimentar i saber si a les plantes també els hi efecte que les insultin i les maltractin, com els adolescents , que en aquesta etapa és quan més pasa tot això, dons ho volem saber. I per això hem agafat 3 tipus de plantes diferents i les hem plantat.
Cada dia que passa, a unes els hi diem coses boniques, i les altres, les insultem. Ens hem donat compte que les que els hi diem coses maques han crescut molt més que no les altres.
Això ens ha impressionat molt, ja que pensàvem que no pasaria res.
dimarts, 13 d’abril del 2010
PLANTES I DEPRESSIÓ
3.Plantes i depressió:
La depressió,és un mal que afecta a la nostra societat contemporània marcada per l’estrès, la inseguretat i l’ansietat. Per combatre-la, han sorgit diverses alternatives farmacològiques i psicològiques. En els anys més recents, ha sorgit l’interès per les propietats antidepressives d’algunes plantes medicinals. De fet, hi han diverses plantes que tenen efectivitat en casos de depressió que ha estat comprovada en diversos estudis científics.
La depressió,és un mal que afecta a la nostra societat contemporània marcada per l’estrès, la inseguretat i l’ansietat. Per combatre-la, han sorgit diverses alternatives farmacològiques i psicològiques. En els anys més recents, ha sorgit l’interès per les propietats antidepressives d’algunes plantes medicinals. De fet, hi han diverses plantes que tenen efectivitat en casos de depressió que ha estat comprovada en diversos estudis científics.
3.1. Tipus de plantes que ajuden a la depressió:
Nom científic: hypericum perforatum
Les característiques generals de l’herba de Sant Joan anvers la depressió són:
- Posseeix una efectivitat similar als antidepressius que s’obtenen amb recepta mèdica.
- Ajuda a dormir millor, ja que s’ha estudiat que produeix un increment en la secreció nocturna de melatonina.
- No afecta a les capacitats de conduir ni a les capacitats cognitives.
- Té un afecte positiu a llarg termini sobre l’ansietat.
- Té un efecte benèfic similar a la teràpia de llum solar per el tractament del trastorn efectiu estacional.
Ginkgo
Nom vulgar: ginkgo
Nom científic: Ginkgo biloba
Característiques:
El ginkgo protegeix de moltes maneres la nostra salut, ja que un bon antioxidant que neutralitza els radicals lliures que poden afectar a les cèl·lules nervioses i altres cèl·lules. Una altre manera que ens ajuda és que augmenta la quantitat d’oxigen disponible al cervell, i això ho fa, incrementant el contingut d’oxigen a la sang, augmentant l’abast de sang al cervell i millorant la disponibilitat de glucosa en el cervell. I una altre manera és que evita la coagulació de sang.
El interès de les propietats antidepressives d’aquesta planta surt d’estudis en els que es va subministrar a pacients que patien insuficiència cerebrovascular. En aquest casos, amés de millorar la circulació cerebral, també va millorar l’estat d’ànim.
En un estudi fet al 1993 es va trobar que un grup de pacients entre 51 i 78 d’edat, que no responien bé als antidepressius, milloraven notablement quan se’ls va afegir una dosi de 60 mg d’extracte de Ginkgo Biloba tres cops al dia. Això demostra que el Ginkgo pot millorar l’efectivitat dels medicaments antidepressius, al menys en pacients de més de 50 anys.
En casos de persones amb depressió severa, es pot combinar el Ginkgo Biloba amb l’herba de Sant Joan.
Kava:
Nom científic: Piper methysticum
Caracteristíques:
- En dois molt elevades pot causar un estat d’intoxicació com l’alcohol. Afecta al raonament i a la coordinació. Els ulls s’enrogeixen.
- L’ús de dosis elevades durant un temps llarg pot causar dermopatia, una condició caracteritzada per la pell seca y escamosa.
- No s’ha d’utilitzar conjuntament amb l’alcohol, altres tranquil·litzants o antidepressius.
- Intensifiquen les efectes sedants d’altres medicaments.
- Aquesta planta no s’ha d’utilitzar en persones que pateixen de ronyó, ja que estudis recents diuen que hi pot afecta, encara que són en casos estranys.
- No s’ha d’utilitzar en persones que pateixen Parkinson.
- No s’ha d’utilitzar durant l’embaràs o la lactància.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Primer dia.
Hola a tots i totes, avui és el nostre primer dia d'aquest blog.
Som en Marc Illa i la Ivette Matavacas.
Esperem anar escrivint cada dia aqui.
Gràcies, i Bon dia. :)
Som en Marc Illa i la Ivette Matavacas.
Esperem anar escrivint cada dia aqui.
Gràcies, i Bon dia. :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
